Passa al contingut principal

Existeix el plànol espiritual o és una suposició religiosa?

A partir d’aquesta pregunta, sorgeixen una sèrie d’arguments que ens poden
ajudar resoldre aquest interrogant que planteja un debat a la nostra societat.
Per què hi ha persones que creuen que quan una persona mor no marxa del
seu costat? Principalment, la religió tendeix a pensar que existeix una ànima
dins cada cos, que és una part no material de la persona i quan aquesta marxa;
del món terrenal, queda la seva ànima que passa a aquest plànol espiritual,
encara que això són només suposicions religioses i no es poden arribar a
comprovar de cap manera. 
Això segueix generant molt de conflicte entre científics i religiosos.
Però, per què hi ha persones que creuen en l’existència de l’ànima i per què
asseguren que poden sentir-la dins aquest plànol espiritual? Com que no té una
explicació, és a dir, no és científicament demostrable, les persones agnòstiques
o científiques poden arribar a dir que és suggestió de la persona, però, 
certament, si es pogués demostrar que existeixen les ànimes dins un plànol
espiritual, on resideixen, també seria possible que algunes persones
poguessin arribar a sentir-les. En aquest punt també podríem arribar a argumentar
que aquestes persones no tindrien perquè ser religioses.
Finalment, existeix el debat entre agnòstics i creients; quant a l’existència del plànol
espiritual. D’alguna manera, les persones creients tenen més predisposició a creure
que no hi ha tan sols una dimensió, sinó que en pot haver una de paral·lela a la nostra,
com és el cas del plànol espiritual. Així, els creients interpreten alguns d’aquests
esdeveniments paranormals, que una persona agnòstica no creuria. Per altra banda,
els no creients intenten trobar una explicació lògica a aquests successos, encara que
de vegades és difícil.
Els agnòstics són reticents a creure en el que no es pot veure o demostrar
científicament. Contràriament, els creients i sensitius són capaços de creure en
els successos sense evidències.
En conclusió, de cada vegada hi ha més gent que creu en l’existència de l’ànima,
més enllà del cos i la lliguen amb l’existència d’un plànol espiritual que, encara que no
puguem veure, està entre nosaltres. Les persones creients i sensitives intenten,
d’alguna manera, demostrar que és possible que aquest plànol existeixi. Igualment, 
en ser una cosa tan difícil de demostrar, no es pot descartar que els agnòstics tenguin
raó i no sigui real, sinó una suggestió de la ment humana. Realment, la base de la 
creença de l‘existència de l’ànima és la religió, encara que hi ha gent no religiosa que
creu en la seva existència, que aquesta es troba a l’interior de les persones i quan 
aquestes moren, passa al plànol espiritual.


Sofia Delgado Guardia
1r Batxillerat D
I.E.S. Cap de Llevant

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què és la realitat i com la construïm els éssers humans? - Debat filosòfic

  Al llarg de la situació d'aprenentatge 3, l'alumnat de 1r de batxillerat D s'ha endinsant en un interrogant que, de fet, és consubstancial a l'interrogant filosòfic des dels seus orígens:  com es construeix el concepte metafísic de realitat?  Revisitant des de perspectives clàssiques i fundadores com el dualisme ontològic fins als reptes que suposa la intel·ligència artificial i la realitat virtual i augmentada, varen estar preparant un debat a quatre veus, obert al públic, que va tenir lloc el passat 10 de febrer a la Sala Polivalent de l'IES Cap de Llevant. Qui ha dit que els adolescents tan sols estan interessats per  Tik Tok  i  Instagram ? La filosofia viu en els seus esperits crítics!

Per què fem art? - 4a situació d'aprenentatge (febrer-març 2023)

 Durant tot el mes de febrer i fins abans de marxar de vacances, l'alumnat de 1r de batxillerat D ha estat posant en pràctica la creació artística per tal de pensar-la en termes estètics, tenint com a pregunta Per què fem art? Aquí en teniu els resultats digitals, mentre que els físics els trobareu exposats a la biblioteca del nostre centre. Desitgem que us agradin i que us convidin a la reflexió:

Tothom té la capacitat d'enamorar-se?

Per poder resoldre aquesta pregunta filosòfica, que crec que ens envolta diàriament a tothom, elaboraré una argumentació basada en  5 punts que  considero importants per poder trobar una conclusió a la meva pregunta inicial.  La resposta que ens donen els psicòlegs   és que l’enamorament és un estat emocional que sents quan tens atracció cap a una persona. Pero no només es produeix per l’atracció, sinó que es tracta d’un conjunt de sensacions positives que experimentes a nivell físic i mental amb una persona de la qual et sents atret. Aquest punt està molt lligat també amb el que ens diu la bioquímica. La ciència explica que tot comença a l’escorça cerebral, la qual produeix una descàrrega de l’hormona dopamina i fa que sentim plaer (bastant semblant a les sensacions que provoquen les drogues). Està comprovat  que aquest estat d'enamorament només s’activa quan hi ha el coneixement o la sospita de què és mutu amb l’altre individu. Per altra banda, els filòsofs de la Grècia clàssica