A partir d’aquesta pregunta, sorgeixen una sèrie d’arguments que ens poden
ajudar a resoldre aquest interrogant que planteja un debat a la nostra societat.
Per què hi ha persones que creuen que quan una persona mor no marxa del
seu costat? Principalment, la religió tendeix a pensar que existeix una ànima
dins cada cos, que és una part no material de la persona i quan aquesta marxa;
del món terrenal, queda la seva ànima que passa a aquest plànol espiritual,
encara que això són només suposicions religioses i no es poden arribar a
comprovar de cap manera.
Això segueix generant molt de conflicte entre científics i religiosos.
Però, per què hi ha persones que creuen en l’existència de l’ànima i per què
Però, per què hi ha persones que creuen en l’existència de l’ànima i per què
asseguren que poden sentir-la dins aquest plànol espiritual? Com que no té una
explicació, és a dir, no és científicament demostrable, les persones agnòstiques
o científiques poden arribar a dir que és suggestió de la persona, però,
certament, si es pogués demostrar que existeixen les ànimes dins un plànol
espiritual, on resideixen, també seria possible que algunes persones
poguessin arribar a sentir-les. En aquest punt també podríem arribar a argumentar
poguessin arribar a sentir-les. En aquest punt també podríem arribar a argumentar
que aquestes persones no tindrien perquè ser religioses.
Finalment, existeix el debat entre agnòstics i creients; quant a l’existència del plànol
espiritual. D’alguna manera, les persones creients tenen més predisposició a creure
Finalment, existeix el debat entre agnòstics i creients; quant a l’existència del plànol
espiritual. D’alguna manera, les persones creients tenen més predisposició a creure
que no hi ha tan sols una dimensió, sinó que en pot haver una de paral·lela a la nostra,
com és el cas del plànol espiritual. Així, els creients interpreten alguns d’aquests
esdeveniments paranormals, que una persona agnòstica no creuria. Per altra banda,
els no creients intenten trobar una explicació lògica a aquests successos, encara que
de vegades és difícil.
Els agnòstics són reticents a creure en el que no es pot veure o demostrar
Els agnòstics són reticents a creure en el que no es pot veure o demostrar
científicament. Contràriament, els creients i sensitius són capaços de creure en
els successos sense evidències.
En conclusió, de cada vegada hi ha més gent que creu en l’existència de l’ànima,
més enllà del cos i la lliguen amb l’existència d’un plànol espiritual que, encara que no
puguem veure, està entre nosaltres. Les persones creients i sensitives intenten,
d’alguna manera, demostrar que és possible que aquest plànol existeixi. Igualment,
en ser una cosa tan difícil de demostrar, no es pot descartar que els agnòstics tenguin
raó i no sigui real, sinó una suggestió de la ment humana. Realment, la base de la
creença de l‘existència de l’ànima és la religió, encara que hi ha gent no religiosa que
creu en la seva existència, que aquesta es troba a l’interior de les persones i quan
aquestes moren, passa al plànol espiritual.
Sofia Delgado Guardia
1r Batxillerat D
I.E.S. Cap de Llevant
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada