Per poder resoldre aquesta pregunta filosòfica, que crec que ens envolta diàriament a tothom, elaboraré una argumentació basada en 5 punts que considero importants per poder trobar una conclusió a la meva pregunta inicial.
La resposta que ens donen els psicòlegs
és que l’enamorament és un estat emocional que sents quan tens atracció cap a una persona. Pero no només es produeix per l’atracció, sinó que es tracta d’un conjunt de sensacions positives que experimentes a nivell físic i mental amb una persona de la qual et sents atret. Aquest punt està molt lligat també amb el que ens diu la bioquímica. La ciència explica que tot comença a l’escorça cerebral, la qual produeix una descàrrega de l’hormona dopamina i fa que sentim plaer (bastant semblant a les sensacions que provoquen les drogues). Està comprovat que aquest estat d'enamorament només s’activa quan hi ha el coneixement o la sospita de què és mutu amb l’altre individu.
Per altra banda, els filòsofs de la Grècia clàssica consideravem que l’enamorament era el sentiment del desig passional físic. Els grecs creien que existia un déu anomenat Eros, el qual representava aquesta atracció. S’opinava que Eros era un doble déu, ja que tenia la capacitat d’inspirar relacions masculines i femenines per separat.
Aquesta teoria ve d’un petit mite, el qual diu que quan Zeus va crear els dos primers éssers humans en forma d’un (és a dir un humà amb dos caps, 4 cames, 4 braços, etc.), van pecar de supèrbia i el propi Zeus els va castigar separant-los en dues persones. D’aquesta manera, els seus descendents (els humans) cerquen una persona amb la qual puguin acoplar la seva identitat primitiva, ja sigui entre dues dones o entre dos homes, és a dir, creien que l’enamorament era posible només amb l’amor homosexual.
Però, curiosament, un altre filòsof grec ens va plantejar una altra teoria sobre l’amor, molt diferent de la que he xerrat abans. Aquest filòsof anomenat Plató va relacionar l’amor amb la seva teoria del coneixement i de les Idees. La teoria és coneguda com ”amor platònic” i és un tipus d’amor on l'atracció física i sexual és deixada de banda.
Plató ens diu que la bellesa màxima és el saber, i és exactament d’això del que ens enamorem, del desig constant de cercar el coneixement, la felicitat i contemplar la veritat que hi ha dins l’altre individu. Ens diu també que l’amor no pot ser quelcom físic, ja que ell considera que el físic és tan sols la nostra imatge espiritual.
És a dir, que una persona no estimarà la bellesa simple (com el físic, les virtuts de l’individu, etc.), sinó que es centrarà en cercar la bellesa interior de qui estima, és a dir, el plaer que sent quan va coneixent una persona, i que la fa bella per si mateixa.
Vistes aquestes diferents perspectives, cal dir que l’enamorament és una etapa bastant complicada pels adults, i pels adolescents ho és encara molt més. El que fa que aquesta etapa sigui difícil pels joves és que és el primer moment on comencem a preferir el tipus d’amor relacionat amb l’atracció i no el tipus d’amor que sempre ens ha donat la família. En aquest punt de la nostra vida, les hormones prenen el control de nosaltres mateixos i fa que visquem el rebuig de forma especialment dolorosa i l’amor mutu de manera eufòrica. A més, és molt típic que en aquesta edat les relacions durin uns quants mesos, és a dir, que sigui un enamorament curt, però intens. També es dóna molt el cas de més d’un enamorament a l’hora. Però el més important pels joves és l’aportació familiar, necessiten el suport constant dels pares sense crear conflictes dins d’aquest àmbit, ja que aquest suport els ajudarà a sentir-se millor amb ells mateixos i augmentarà el grau de confiança en un mateix.
El psicòleg John Alana Lee afirma que no tothom s’enamora de la mateixa manera, és a dir, que cada persona treu una satisfacció diferent a l’amor. Existeix l’amor vertader, el conegut com el típic amor on cerques plaer, compromís i respecte. Per altra banda, existeix l’amor que sents quan només vols tenir relacions sexuals, quan tens la necessitat de controlar la teva parella o quan veus l’amor com un joc.
Depenent de com sigui la teva personalitat, l’enamorament t’afectarà d'una manera o d’una altra. Per exemple, si ets una persona amb falta d’autoestima, cercaràs involuntàriament una persona que et reforci i que ompli els teus buits emocionals.
En canvi, si ets una persona segura, disposada a passar-t’ho bé en el teu dia a dia i no cerques cap persona en concret, apareixerà quan menys t’ho esperis. Aquest amor és l’amor que es viu amb molta alegria i maduresa.
Concloent els 5 punts dels que he xerrat, crec que tothom té la capacitat d’estimar, ja que tots tenim l’hormona dopamina i ens desprèn el mateix plaer a tots. Però això no vol dir que tothom s’enamori de la mateixa manera. A més, en certa part estic d’acord amb el que ens diu Plató. Personalment, penso que és necessari que hi hagi una connexió més enllà de l’atracció física i és la connexió mental.
Per finalitzar, opino que existeixen diferents tipus d’enamoraments i que no pots triar quin tens o quin vols tenir, és a dir, t’enamores involuntàriament de com i de qui.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada