La qüestió de si la vida té o no un propòsit ha capficat la humanitat durant mil·lennis. Tot i que la ciència no en pot donar una resposta immediata, alguns han arribat a la conclusió que aquesta pregunta té un significat intern que només ells poden entendre. Molts han preguntat quin és el sentit de la vida des del principi dels temps. Diverses religions han intentat oferir respostes a aquesta pregunta, inclòs el budisme, el cristianisme, l'hinduisme, el judaisme i el taoisme. Tot i que cada religió emfatitza diferents aspectes de la resposta, al·ludeixen a la mateixa veritat universal.
El concepte d'un déu o força guia dotada de saviesa va proporcionar a la gent antiga un sentit de propòsit. Els grecs creien en un ordre diví i tenien un concepte de moralitat càrmica. També creien en una vida després de la mort on les persones serien jutjades per un ésser suprem. Durant l'edat mitjana, la doctrina cristiana es va fer tan popular que moltes persones d'altres religions es van convertir en aquesta fe.
La fe islàmica afirma que l'univers només és temporal i té un propòsit més enllà de la vida. Al·là és la paraula àrab per a Déu, i Al·là en àrab és el mateix que 'al·là' en anglès, tots dos signifiquen 'Déu'. L'Alcorà és el llibre sagrat de l'Islam i va ser pronunciat pel seu creador, Mahoma, fa més de 1800 anys. Afirma que Allah va crear tot el que existeix i eventualment portarà tot de tornada al perfecte ordre. Cada cosa en aquest món té una funció i eventualment serà destruïda per donar lloc a alguna cosa nova. Per tant, no hi ha felicitat ni patiment eterns; en canvi, només hi ha canvi dictat per la voluntat d'Al·là.
Alguns filòsofs han intentat respondre la pregunta, 'quin és el sentit de la vida?' De diverses maneres. Sòcrates creia que les persones haurien de viure de manera que aconseguissin els seus objectius, a saber, la llibertat i la saviesa. Plató, el seu deixeble, també creia que les persones haurien de viure sàviament per poder assolir la felicitat eterna. Quant a Aristòtil -deixeble, al seu torn, de Plató - creia que les persones haurien de complir la seva naturalesa, que ell veia com el compliment dels desitjos d'un, per aconseguir l'eudaimonia, o un estat feliç de l'ésser.
En obres separades, Francis Bacon i John Locke van proposar que l'home ha de cercar el coneixement per si mateix per guanyar força interior i comprensió.
Ja sigui reflexionant sobre la pregunta personalment o escoltant altres que han tingut pensaments similars, sembla que tots veuen la vida com una cosa que té un propòsit més enllà de si mateixa. El significat darrere aquesta pregunta continua sent esquiu; no obstant això, l'examen de la humanitat al llarg de la història mostra que els humans viuen amb un objectiu al cap: el creador de la humanitat ens ha donat un propòsit i, en última instància, ens jutjarà com vivim la nostra vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada